La Federació d’Associacions Veïnals de València denuncia que continuen els abusos del Port contra la ciutat, que van començar fa ja moltes dècades i que ara s’enfoquen en la recuperació de la propietat de la Marina per part de l’Autoritat Portuària de València. Tal com assenyala la presidenta de la Federació veïnal, María José Broseta, “aquest moviment respon a l’intent de compensar el que ‘cedeix’ per al Parc sense Desembocadura i la Ciutat Esportiva del Llevant”.
María José Broseta: “El conflicte continua obert dins d’una dinàmica d’imposició a la ciutat d’un model insostenible de creixement portuari“
Des del moviment veïnal de València es ve denunciant que la ciutat haja hagut de finançar el creixement insostenible del Port sacrificant platges com les de Natzaret o hortes i barris com la Punta. “Aquest conflicte continua obert dins d’una dinàmica d’imposició a la ciutat d’un model insostenible de creixement portuari. Les generacions futures mereixen que tirem el fre i es repare el mal causat en el litoral”, ha manifestat María José Broseta.
Cal recordar que el conveni de l’Ajuntament de València amb el Port de 19 de maig de 1986 i el Pla General d’Ordenació Urbana de 1988 van sacrificar la platja amb la condició de realitzar unes compensacions que hui dia es mantenen incomplides, com la solució hidràulica per al final del riu per a evitar la seua contaminació.
Així mateix, es va qualificar l’horta de la Punta com a “sòl agrícola d’especial protecció” i, poc després es va desprotegir l’horta per a construir la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València, declarada il·legal fins en tres ocasions.
En 2004 el Port “va cedir” a la ciutat la dàrsena per a la Copa Amèrica. Però la realitat és que va recuperar aquest sòl tapant la desembocadura històrica del riu Túria i canalitzant-la sota una rotonda.
Ara, en 2023 l’Autoritat Portuària de València vol recuperar la propietat de la Marina per a compensar el “cedit” per al Parc sense Desembocadura i la Ciutat Esportiva del Llevant. “El litoral ha de ser per al poble i no per als especuladors”, ha conclòs María José Broseta.
Cronologia bàsica del conflicte
El conflicte generat pel creixement desmesurat i insostenible del Port de València s’arrossega des de fa dècades. Ja en 1894 té lloc la lluita contra el dic sud, que va desviar el riu i va causar greus inundacions en la desembocadura.
Als anys 80 del passat segle és quan tenen lloc les protestes contra la desaparició de la platja, i és en 1986 quan s’executa l’ampliació sud del Port i la destrucció de la platja de Natzaret i de La Punta, feta sense Declaració d’Impacte Ambiental (DIA).
En la dècada dels 90 tenen lloc les mobilitzacions contra les bases il·legals de contenidors portuaris en l’horta de La Punta, i des d’aquells anys es posa en marxa la lluita contra la ZAL del Port que va destruir l’horta de La Punta i va expulsar a centenars de famílies, en un conflicte encara obert per la imposició a la ciutat d’un model insostenible de creixement portuari.
Ja en aquest segle, al juliol de 2003, es derroca l’última casa situada en els terrenys de la ZAL de La Punta.
Diverses sentències han donat la raó al veïnat al llarg dels anys. A més, la resolució final dels tribunals encara està pendent. Encara així, els terrenys continuen estant expropiats i els projectes del Port segueixen el seu curs. De fet, més de tres dècades després no sols no s’han complit les compensacions com la solució hidràulica per a impedir la contaminació del llit històric del Túria, sinó que es continua parlant de l’ampliació nord i del seu corresponent accés.