Juntes per l’Habitatge. Campanya pel dret a la vivenda impulsada pels moviments socials i veïnals

Amb la sala d’actes del Col·legi Major Rector Peset de València repleta de més de 70 persones, ‘Juntes per l’Habitatge’ va presentar fa uns dies la campanya ‘Pel Dret a la Vivenda’. L’acte va consistir en la presentació de la plataforma, l’anàlisi de la situació actual de la vivenda i la taula de reivindicacions, i va finalitzar abordant els passos i mobilitzacions que es desenrotllaran durant les pròximes dates.

‘Juntes per l’Habitatge’ naix l’1 5 de març de 2025 en la seua primera Assemblea, després de l’auto convocatòria d’organitzacions de vivienda, a fi de defendre a les persones i famílies agredides en el seu dret a la vivenda. En concret va ser després d’un desnonament en el barri de Benimaclet i la venda de vivendes protegides a capital estranger. De seguida es mobilitza per a fer costat a les veïnes de l’edifici de la Torre exigint a la Generalitat Valenciana i a l’Ajuntament de València que no es venga el bloc de 134 vivendes i s’aplique el dret de tanteig i retracte perquè siguen propietat de les Administracions públiques i no d’un fons d’inversió. Es reitera que ‘Juntes per l’Habitatge’ farem tot el soroll que puguem per a defendre el dret a la vivenda de les veïnes enfront de qualsevol agressió.

L’anàlisi de la situació actual va arreplegar els trets fonamentals del problema de l’habitatge, que es van concretar amb la intervenció de cinc persones afectades.

Situació del dret a la vivenda

1. Els desnonaments continuen produint-se. L’any passat va haver-hi 3.610 desnonaments en el País Valencià, i en el primer trimestre d’aquest any 794. De la mateixa forma, 624 dels desnonaments de l’any passat es van produir a la ciutat de València i 135 van ser en el primer trimestre de 2025.
2. No paren de pujar els lloguers. En el segon trimestre de 2025, l’import del lloguer mitjà s’ha situat en 1.900 € mensuals, per la qual cosa el preu mitjà dels lloguers en València ha pujat des de 2019 fins ara un 111,11%. Tenint en compte els salaris mitjans existents, amb uns imports impossibles d’assumir.
3. El parc públic de vivendes és ridícul. Les 18.775 vivendes de les quals disposa la Generalitat en El País Valencià suposen el 0,6% del conjunt de vivendes. A la ciutat de València, les 2.159 vivendes del parc públic suposen el 0,52% del seu conjunt. D’altra banda, les vivendes buides són, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística de 2021, 36.959 a la ciutat d València, i al País Valencià en conjunt són 419.929. Es dir, el 16,4% del conjunt de vivendes.
4. Les ajudes al lloguer continuen sent insuficients i molt per davall les enormes pujades dels preus. A més, es produïxen exclusions com alguns contractes firmats digitalment i electrònicament.
5. Existeix una política al servici del capital de les entitats financeres, fons voltor i rendistes. Ningú està reclamant que es retornen els 65.725 milions d’euros del rescat bancari, que segons el Banc d’Espanya no es podrà recuperar. Sol·licitem que la banca rescatada i els fons voltor d’inversió que no paguen imposats compensen mínimament a la societat aportant els habitatges buides a les Administracions, amb expropiació definitiva o almenys temporal fins que hi haja parc públic suficient. D’altra banda, és insultant els beneficis que acumulen mentrestant els sis grans de la banca espanyola: 17.086 milions d’euros en els sis primers mesos de 2025 i, sumant els 3 últims exercicis, un total de 95.786 milions d’euros.
6. Es denuncia la reducció del parc de vivendes per efecte de la turistificació que crea apartaments turístics molts d’ells il·legals -quasi la meitat dels 11478 a València- ho són ocasionant un procés de gentrificació que expulsa la població fora de la ciutat. I es converteix la mateixa en un parc turístic. La ciutat ha de ser per a la per a la qual habita defenent les vivendes, l’ús residencial de les quals ha de ser incompatible amb el turístic; amb les vivendes protegim el nostre comerç, les relacions socials, la llengua i la nostra cultura.
7. És totalment insuportable la venda del nostre parc residencial a capital estranger; vergonyós si es “regalen” habitatges protegits. El 30% dels habitatges que es compren en el País Valencià es fan per capital estranger.
8. Existeix una utilització ideològica i reduccionista de els problemes de la de la vivenda, en concret amb l’ocupació, ja que, com se sap de las 15.289 denúncies a la Policia en 2023 relacionades amb vivenda, han resultat ser usurpació 2.874 casos, el 0,015 per cada 100 habitants, i per violació de domicili només 218 casos segons el Consell General del Poder Judicial. És dir, el 0,0011% de cada 100. No volem menysprear aquestes agressions que també es produeixen, però per descomptat critiquem amb rotunditat que es magnifiquen i es convertisquen o vulguen convertir-ho en el centre del problema mentre hi ha desenes de famílies que pateixent un assetjament immobiliari fora de tot límit vulnerant drets fonamentals especialment en aquells que han de suportar les pràctiques il·legals d’empreses de desocupació. Bona mostra d’això són les denúncies presentades.

Intervenció de persones afectades

A continuació van intervindre diverses persones afectades per totes aquestes situacions. Trini Navarro, veïna del barri de la Fuensanta, va explicar com la banca no li va donar un crèdit pel baix valor de la hipoteca al demanar-la per a comprar el seu habitatge, i com al final P. Coliseum, fons voltor vinculat a Cerberus, la ven a un altre fons, esta vegada de capital rus, per 28.350 €, tot i ser una vivenda de protecció oficial sobre la qual les Administracions van firmar el seu rebuig a exercir el dret de tanteig i retracte.

Miguel Arías, de 72 anys i que ha patit un ictus, va explicar els intents múltiples de desnonament de la seua vivenda a instàncies d’un fons de titulització, qui va aconseguir finalment tirar-lo; no va poder accedir a una bona defensa jurídica per a aconseguir la moratòria hipotecària fins al 2028 , negada pel jutge quan havia perdut l’habitatge en un procediment d’execució hipotecària i sent família vulnerable. A més, està mesos a l’espera que se li assigne una vivenda per l’Entitat Valenciana de Vivenda i Sòl (EVHA) per a ell i la seua esposa Marcia.

Jèssica va explicar els efectes que té la fi d’un contracte o uns preus de lloguer inassolibles: desarrelament de les famílies, canvis de col·legi, jóvens que posposen la seua independència o majors que es queden sense llar. Va explicar que s’està expulsant a una generació de les seues ciutats i això afecta a totes les persones i professions, repercutint amb més força en els qui estan començant a construir la seua vida, les persones jóvens. Va denunciar els desnonaments invisibles i la necessitat d’actuar ja i sense demora, de mobilitzar-nos. “Demanem justícia, demanem un futur”, va dir.

Carlos García va parlar en nom de la plataforma “Aiora en lluita”, creada entre el veïnat per a afrontar els efectes greus que té sobre ells la construcció de 50 places turístiques dins del pati de poma de l’edifici on viuen. “Esta situació impedix poder desenrotllar una vida tranquil·la; l’assalt a la vida i l’assetjament a les famílies és insuportable. Cal actuar per a frenar este despropòsit sense límits. Afecta a la vida, al comerç i a les relacions de tots els veïns en un barri en el qual han viscut durant anys”, va explicar referint-se a la problemàtica que generen els efectes de la turistificació.

Finalment, Amanda Orozco va explicar tot el procés de pèrdua de la seua vivenda. L’assetjament patit pel banc Sabadell i el fons americà Cerberus. Especialment, va denunciar tant l’actitud de les administracions que no han volgut mitjançar amb programes com el LLOGAD o altres com a cessió d’ús de la vivendas, perquè si ho hagueren intentat, permetria a moltes famílies no ser desnonades; l’Administración tenia i podia exercir el contacte amb aquest fons voltor. Va enunciar també el fet que el fons haja venut la seua vivenda a terceres persones sense ella conéixer-ho ni tindre informació; per part seua, els nous propietaris, sense mediar denúncia judicial, han contractat empreses de “desocupació” que li han tallat subministraments, amenaçat perquè es vaja immediatament , presentant-se en la seua vivenda generant por i temor, sense poder viure en pau.

Reivindicacions de ‘Juntes per l’habitatge’

A continuació es va explicar la taula reivindicativa per part de Mª Carmen Salcedo, amb tres eixos fonamentals.

Primer, paralitzar tots els desnonaments sense alternativa residencial, com exigix el comité DESC de NN. UU. i el dret subjectiu de la Llei 2/2017 valenciana. S’exigix a l’Administració que aplique el Decret llei 3/2023, que permet al Consell exigir temporalment la cessió d’ús de vivendes de grans tenidors davant famílies vulnerables. Davant els desnonaments instats per particulars, es demana a l’Administració el reallotjament de les famílies; i negociació per a evitar els de les vivendes pròpies. És urgent la prohibició de la venda de cap vivenda per a especular, que no siga per a viure. D’altra banda, fa falta augmentar les ajudes de lloguer, evitant retards i una atenció especial a les situacions creades després de la DANA.

Segon, la intervenció en el mercat dels lloguers perquè es declare el control de preus de les zones tensionades i s’estudie la baixada de preus. D’altra banda, cal incidir perquè els contractes siguen indefinits i es regulen els contractes temporals i d’habitacions sense clàusules abusives. Es demana també amb claredat el fi dels allotjaments turístics, amb la suspensió immediata de la concessió de noves llicències de VUT i eliminació del límit dels 10 dies. Que hi haja una incompatibilitat entre l’ús residencial de les vivendes amb l’ús turístic.

Finalment, es plantegen tota una sèrie de mesures per a aconseguir l’ampliació del necessari parc públic: expropiació de vivenda buida de banca rescatada o cessió d’ús temporal, l’aplicació del dret de tanteig i retracte en totes les situacions, traspàs de tots els habitatges de la Sareb en condicions d’habitabilitat, la posada en marxa de mecanismes mobilitzadors de tota la vivenda buida de grans tenidors i d’un programa per a les vivendes buides de particulars, a preus justos, impulsant valors de fraternitat, garantint-los el cobrament i el manteniment de les instal·lacions. També, potenciar el cooperativisme i, en parlar de la construcció de vivendes que es respecten tres condicions: que tècnicament ho siga en zones adequades, per descomptat no en inundables, i d’acord amb les plataformes veïnals, que siga obliga la utilització de materials que respecten la naturalesa i que la protecció pública tinga un caràcter permanent. Es rebutgen les noves normes i marcs legals imposats pel Govern del president Mazón.

Unitat i mobilitzacions

L’acte va finalitzar amb la intervenció Albert Cebollada, qui va explicar el caràcter unitari de la plataforma, la capacitat per a arreplegar iniciatives de les diferents organitzacions, i l’obstinació a presentar la plataforma al president de la Generalitat, a la consellera de vivenda, així com a l’alcaldessa i al regidor de Vivenda de l’Ajuntament de València, exigint una resposta urgent.

‘Juntes per l’Habitatge’ estudiarà les necessitats urgentíssimes de la plataforma. Si no es garanteix el dret a la vivenda, se plantejarà l’inici de mobilitzacions.