La FAAVV presenta al·legacions a l’ordenança de protecció contra la contaminació acústica

Una vegada publicada al BOP i dins el termini establert, la Federació d’Associacions Veïnals de València ha presentat a l’Ajuntament una sèrie d’al·legacions al text de l’ordenança de protecció contra la contaminació acústica que va ser aprovada pel Ple municipal fa unes setmanes. Tal com destaca la seua presidenta, María José Broseta, la Federació d’Associacions Veïnals valora aquesta proposta com a insuficient i, en molts casos, poc realista.

“Una ordenança, com qualsevol altra reglamentació, ha de tenir com a principal objectiu que es puga complir i, en aquest cas, a més que solucione realment el problema de saturació acústica que pateixen molts barris de la ciutat”, ha destacat Broseta. “Per això, hem presentat una sèrie de consideracions amb el propòsit de facilitar l’aplicació i execució de les previsions i objectius de la pròpia ordenança”, ha afegit.

Zones Acústicament Saturades (ZAS) a València

Pel que fa a les Zones Acústicament Saturades (ZAS), el document presentat per la Federació d’Associacions Veïnals incideix en la necessitat que es tinga en compte el nivell sonor del trànsit provocat pels eixos viaris de la xarxa principal perquè la contaminació acústica ja existent no es veja incrementada amb el so procedent per les activitats recreatives, espectacles o establiments públics.

Així mateix, es demana que s’incorpore l’objectiu de disminuir el soroll fins a situar-lo als índexs que es concreten a l’annex a l’ordenança, i que els nivells de pressió sonora als treballs amb maquinària o a les actuacions musicals i altres actes amb sonoritat siguen inferiors.

Dins de les consideracions presentades per la Federació també es recull la reducció de l’horari ordinari autoritzat per als treballs a la via pública, així com que les restriccions per molèsties acústiques no siguen només referents a l’horari sinó també de l’espai a ocupar, i que es basen al principi de restabliment de la legalitat.

Altres demandes sobre contaminació acústica

Una altra demanda de la Federació veïnal és que se suprimisca la relació d’actes eximits amb motius de festes i que es faça un estudi i una regulació dels nivells màxims per a cadascun. També, que els comportaments no tolerables es centren en la pròpia activitat i no en la ciutadania, i que s’eliminen excepcions per autoritzar activitats prohibides en aquest sentit.

Finalment, el document d’al·legacions presentat per la Federació d’Associacions Veïnals de València també recull altres aspectes tècnics, però igualment importants perquè es facen complir els objectius de la pròpia ordenança. Alguns d’aquests aspectes fan referència a la necessitat de comptar amb personal tècnic acreditat per a la realització dels estudis sonomètrics; que la periodicitat d’avaluació siga més estreta, continuada i segons allò que determinen les Meses de Seguiment; que es reduïsca el termini de vigència de mesures cautelars de 5 a 2 anys; que es tinguen en compte els permisos de les comunitats de propietaris per a les instal·lacions d’aparells d’aire condicionat, ventilació o refrigeració, o que la falta de col·laboració per part de les persones denunciants si escau no determine la terminació d’un procediment.

Contra les penalitzacions per denunciar

D’altra banda, i després de conèixer-se la petició de la Federació Empresarial d’Hostaleria on es reclama que es penalitze a les persones que denuncien incorrectament, la Federació veïnal ha recalcat la improcedència d’aquesta reclamació. “En primer lloc haria que tenir clar quant suposa la quantitat de denúncies falses que puga haver respecte al total de les mateixes i si aquestes es deuen realment a mala fe o més bé a un possible desconeixement o manca d’informació per part de la ciutadania” , ha assenyalat María José Broseta.

Així mateix, la presidenta de la Federació d’Associacions Veïnals de València ha manifestat que, per evitar aquest tipus de situacions, “el mecanisme no pot ésser en cap cas la penalització o les restriccions a la ciutadania perquè es puga denunciar”, fet que suposaria a més un greuge comparatiu segons el nivell de renda de cada persona, “sinó que caldria fer un esforç per part de l’Administració perquè la ciutadania conega la normativa i l’aplique adequadament; no es pot carregar contínuament la responsabilitat en els veïns i veïnes que en pateixen les conseqüències i fer que paguen justos per pecadors”, ha conclòs Broseta.