Amb aquest lema, el florent moviment veïnal dels anys 70 va participar activament en la mobilització general per salvar el llit del Túria de la seua transformació en una autovia que hauria de travessar la ciutat de part a part com pretenien els últims governants franquistes de la ciutat.
Sota el paraigües de la incipient coordinadora d’entitats veïnals, embrió del que anys després seria la Federació d’Associacions Veïnals de València (FAAVV), el moviment veïnal es va sumar a la multitud d’accions que van acabar transformant la ciutat.
Van ser anys de gran activisme veïnal, la conquesta del Saler, del llit del Túria, i la mateixa democràcia eren a l’agenda com a conquestes inajornables que haurien de canviar el futur de la ciutat.
És un orgull poder tornar a mirar enrere i reconèixer que la ciutadania, la gent corrent, vam ser protagonistes d’aquelles conquestes. Són un mirall en què mostrar del que és capaç el moviment ciutadà quan treballa unit amb un propòsit comú.
Però la satisfacció del moviment veïnal va més enllà de celebracions onomàstiques, el Túria és hui un fenomen social d’enorme èxit, és el punt de trobada diària per a milers de persones que el recorren i gaudeixen de mil maneres. Ja no és possible imaginar la ciutat sense aquest riu verd que la vertebra i humanitza.
Per això és responsabilitat de tots mantenir-lo, tenir-ne cura i, sobretot, acabar-lo! I aquest és el missatge que va traslladar María José Broseta, presidenta de la FAAVV a la trobada sobre el 35è aniversari del llit del Túria com a jardí:
“Ens alegrem enormement d’escoltar els compromisos ferms que aquests dies s’anuncien i fem vots perquè es compleixen. Aquest riu verd ha d’acabar al mar, és el seu punt natural d’arribada, que la seua desembocadura siga un moll és una cosa que mai no devia passar i que està a la nostra agenda com ho va estar a la dècada dels 70”.
«El port ha d’estar al servei de la ciutat i no al revés, ja és hora que posem l’ordre dels factors al seu lloc»
El riu necessita cures i una millor ordenació. Les actuals generacions ja no poden imaginar valència sense el seu riu verd, per elles i per les que vindran no només cal acabar-ho, també, cal treure’n el munt de ciment que li sobra, cal millorar la distribució d’instal·lacions esportives i gestionar-les com a espais oberts i no privatius, i evitar les temptacions d’anar ficant al tot el que no hi cap en un altre lloc, perquè siga més econòmic o aquest més a mà.
Avui és un dia d’orgull i de celebració en recordar com la voluntat dels seus ciutadans va canviar la ciutat, però també volem que siga un dia per renovar el compromís de fer-lo arribar al mar com un espai natural i de vida social oberta a tothom.
Propostes de la FAAVV respecte a l’espai públic a la ciutat de València
Reflexiones sobre la conversión de València en la llamada “ciudad vacacional”
